Deseperança com a penyora

    A la Fundació Valvi de Girona s'ha inaugurat l'exposició

del duet artístic i innovador Dani Buch i Jordi Serra,  per a

qui he realitzat un text pel catàleg!

    Aquesta  exposició restarà  oberta des del 28 de  gener 

fins al 5 de març! No us la perdeu!

"Desesperança com a penyora

Des de la poètica de les deixalles i d’allò mig oblidat, arraconat, de la vida urbana a través d’una mirada pictòrica i quasi fotogràfica, agafa una cruïlla per fer camí zigzaguejant  cap a la recerca i descobriment de nous llenguatges, copsant amb detall i enamorament textures i materials, tot flirtejant amb l’abstracció però també amb nous suports com un joc engrescador: assaig i error, tempteig i prova. Fa palesa la importància del procés, part intrínseca de l’obra, on el què i el com té el mateix valor, indestriable l’un de l’altre.

Aquest trescar per camins limítrofs ens mostra avui una relectura d’esquitllentes, una mena de reciclatge d’allò ja creat, per bastir una nova obra, tota nova, amb nous embalatges i continguts. Una incursió  al territori incòmode d’una realitat propera, massa propera de vegades: la desesperança de trobar només atzucacs al laberint, la mancança de peces per acabar el trencaclosques, de la crida d’auxili i de retorn només l’eco i, després, res.

Somnis trencats, projectes enfangats, vides esqueixades, mirades perdudes, nàufrags abandonats, il·lusions castrades, idees mutilades i camins embardissats... D’alguna manera són solituds i desencisos, desemparament i tristesa, malaltia i angoixes, tan amagats i tan presents alhora, ara i sempre. Desesperança com a penyora d’una realitat a voltes cruel i sarcàstica, al sofà de casa, sota uns cartrons al banc de la cantonada o rere un cartell lluminós d’un somriure envejable.

Frustració, rebuig o obsessió són algunes de les màcules que fan aquest abatiment i desmoralització, que no volem veure o que voldríem llençar ben lluny perquè, al mateix temps, ens porta a confins pertorbadors de l’ésser i ens apel·la directa i francament, ens interpel·la i obliga a mirar-nos a nosaltres mateixos però també, i sobretot, la nostra relació amb els altres."